"Al principi era el Caos": de ell van neixer els personatges

Una de les definicions de la paraula " assaig "és:

Operació de prova per a veure si una cosa respon al seu objecte, a la seva destinació

... Assajar.

L'assaig és una prova, doncs, un exercici. 
Però en teatre és molt més.

Per un grup d'actors, assajar vol dir posar en comú molt de si mateixos: a començar des de la presència física (als assajos s'hi ha d'anar!), l'assaig vol dir presenciar hores d'exercicis físics i verbals, en els quals en cada sessió es posa damunt d'una taula tot el que els actors saben i fan i han fet a la llarga del seu recorregut personal. 

Com si allò fos un mercat amb molta roba barrejada, on tothom hi posa lo seu: qui té samarretes colorades, qui porta pantalons curts, qui té un estil vintage, qui porta només roba clàssica... I des de allò han de sortir personatges ben vestits, cadascú segon el seu estil.

Són hores de desconnexió total, on la ment de cadascú només està focalitzada en els personatges que es busquen, en l' espai en què s'assaja, en els companys amb qui es comparteix aquesta experiència. No hi ha espai pels pensaments "normals i corrents" que cada dia i en cada moment tenim al cap: he de fer la compra, l'he de preguntar  a la meva mare, el trobo a faltar, vull deixar de fumar, m'ha agradat tant aquell llibre...

En aquest sentit, la feina de l'actor té molt de merit: quina altra feina et dóna la possibilitat/obligació de desconnectar tant i tan sovint?

A part d'això també hi ha una altra component fonamental en els assajos: es coneix gent nova i la gent es coneix de veritat, perquè no hi ha por a agafar algú per la mà, no hi ha timor en cridar, no hi ha inhibició a l'hora de posar-se al costat d'una altra persona i de mirar-la amb ulls tendres. 

 Efectivament, de cop i volta, formem part d'una família, on hi ha d'haver espai per tothom: qui té set, qui té gana, qui arriba sempre 5 minuts tard i qui arriba sempre un quart d'hora abans.  Les persones viatgen amb els personatges i quan s'arriba a la sala es posen en comú també les nostres vides: qui té fills, qui ha fet el camí de Santiago, qui començarà una gira, qui ha deixat el xicot fa poc temps, qui té la família lluny...

És un moment privilegiat en què sempre hi cap la possibilitat d'obrir-se a l'altre, de fer-se conèixer sota molts punts de vista, i això sí, sota la direcció d'una persona, que ha de saber com fer girar l'energia, que ha de saber conduir el grup cap a una unitat, respectant i valorant les diferències de cadascú.

En definitiva, és un moment preciós i delicat, al que val la pena participar-hi amb totes les millors energies.

Com en la mitologia grega, que comença amb "Al principi era el Caos", des del qual van sortir la terra, la nit, el cel i el mar i amb ells tots els personatges bons i dolents que participen  en la vida, en els assajos passa el mateix: es genera voluntàriament el Caos entre els actors, per poder anar després a buscar els personatges, els fills directe d'aquell mateix caos.