El projecte

Temps era temps hi havia ….. una idea, una petita idea que vivia tranquil·la entre les pàgines d’un exercici de la Universitat. Vivia tranquil·la ja que semblava transparent i ningú la veia: reposava dintre d’un exercici en el qual s’havien de reduir uns dolents i pesats costos fixos d’un espectacle teatral. Fins que un dia El Professor, un dolentíssim professor d’economia, va proposar a una de les tantes classes del curs de Gestió Cultural l’exercici en què la petita idea reposava, perquè els alumnes es fessin el cap com un trencaclosques, amb tantes petites idees que anaven sorgint, mentre ell esperava amb desig el moment per dir la seva frase favorita: “Aixó és inviable!!!”.

Va ser llavors quan un grup d’ estudiants va trobar la petita idea que dormia tranquil·la sobre el paper: un mon encantat en que, un cop pensades bé les coses, tot podia estar al seu lloc. Van conèixer la Petita Idea i es van il·lusionar molt amb ella, pensant en com podria seguir creixent: era senzilla, no costava molt, però tenia molt de cor i s’ en recordava de tot lo que passava. La seva passió era l’historia i les històries que mai ningú conta, les que fins i tot els llibres s’obliden de publicar, i poder-les fer arribar de manera especial a les persones. En fi, era una bona idea, només necessitava fer-se més gran a poc a poc.

Els estudiants van defensar la Petita Idea i van fer sí que per votació de la classe aquesta comencés a esdevenir el subjecte d’una assignatura i més endavant que la Petita Idea esdevingués un treball sencer amb pressupost i bibliografia, com totes els projectes de veritat! La Petita Idea es va presentar al Tribunal Acadèmic i va ser promoguda: fins i tot els professors assistents li van aconsellar de deixar de considerar-se  “Petita” i mirar cap al futur com a un “Gran Idea”. No s’ho podia ni creure ella mateixa!

Alguns estudiants, feliços per haver-la vista créixer, van decidir fer-la sortir del mon del Paper, en que s’estava força bé: en Word podia explicar la seva intenció, la seva missió, el marc teòric de que estava feta; a més a més podia afegir diagrames i imatges per explicar-se millor; amb Excel podia calcular de tot, lo que tenia ara, lo que anava a gastar fent-se gran, lo que gastaria a llarg termini i fins i tot el marge de contribució!!!

Lo que no podia calcular, però era la necessitat que tenia de persones que la compartissin i per fer aixó, havia de sortir del Mon del Paper. Era un gran pas per ella, però si no ho feia, es quedaria per sempre una Petita bona idea.

Va deixar de banda la por i la inseguretat d’un primer moment i va decidir donar-li la ma a l’estudiant que l’havia portada fins al Tribunal... Van sortir juntes per la porta de la Universitat agafades de la mà, cap al Mon real, en la recerca de persones que vulguin fer-la pròpia i ajudar-la a créixer.

... I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure...

Mai millor dita aquesta frase..

Doncs amb aquesta perita història hem volgut contar com va néixer el projecte que portem endavant i si, és veritat: va néixer a l’ universitat, per fer una mena de broma a un professor (el dolent de la història, que en la realitat és una persona absolutament amable i disponible).

En el moment de passar des de el mon del paper a la realitat s’ havien de fer moltes coses: s’havien de buscar els actors, decidir quines històries escriure i interpretar; sense contar l’aspecte més pràctic, com l’organització dels assajos i els espais per assajar.

 Era Abril 2014.

Vam poder trobar el suport del Centre Cívic La Sedeta, un dels equipaments del Barri de Gràcia que ens va cedir uns espais per començar el projecte. S’havia de trobar actors i s’havia per tant fer càstings. La Xarxa ens ajuda molt últimament i posar uns anuncis és molt fàcil... s’escriu un text i un missatge clar, s’hi posen les direccions i com per màgia comencen a arribar el primers CV...

Organitzar els horaris per donar a cadascú una hora, imprimir el calendari dels horaris de qui ha confirmat, també es força fàcil. Lo que no és fàcil, és tenir el cop de sort de topar amb uns actors molt bons, gent alegre i preparada, que a sobre tenia certa semblança física amb els personatges que anirien a interpretar( Increible!) i que aportarien molt de sí als personatges mateixos.

Era Maig 2014.

Vam començar els assajos com es fa sempre: després d’un temps per fer formar el grup, s’ha començat a treballar sobre els personatges, fins que es va començar amb el text. Talla, ajusta, remena i comprova... Curiositats i xerrades sobre parts de la història catalana i/o d’Espanya que no sabíem o que mai ens han explicat.. tothom compartia lo que sabia.

Era Juny 2014.

Es van intensificar els assajos. Ens vam “mudar” al Centre Jove la Fontana fins als últims dies de Juliol i aquest centre a sobre tenia aire condicionat a les instal·lacions ( això s’agraeix molt, si comença a fer molta calor!!). Just al més de juliol es va poder decidir la dada de la presentació del Projecte: el 30 de Setembre, a la sala d’actes de “La Sedeta”.

Amb molta il·lusió vam poder incorporar també un actor nou, que ens feia falta, però com quan una parella busca un fill, no hi havia manera de sortir. Va arribar al mitjans de Juliol i es va aprendre ràpid el guió, així com ràpidament va entrar en el bon rotllo de l’equip en general.

Era Agost 2014.

Ja que tothom estava mes o menys a la ciutat, vam decidir continuar els assajos fins i tot a l’Agost, ja que així la pausa estiuenca hagués estat menys llarga... però on es troba un lloc per assajar a l’Agost, quan tota la ciutat està de vacances, com si tothom escapés dels turistes que ofeguen la ciutat?!

Al terrat d’una amiga!!, CLAR!! I llavors si que podem parlar de llargues tardes d’assaig i de riure, de parlar, de contar-s’ho tot; de compartir experiències de teatre, d’anar de gira, de la teràpia Gestalt i receptes de cuina. Per acabar amb un pica-pica per agrair a tots els participants, inclosa la propietària de la terrassa. Abans però feia falta una prova/ assaig obert per el grup, per nosaltres, per els personatges i per tornar al Setembre amb gana de córrer cap a la Presentació.

Aquí va un petit vídeo-resum d’aquell dia i a sota els noms dels participants d’aquesta primera fase del projecte... la primera transformació des de un concepte en paper a la realització d’ “alguna cosa”, que si bé encara no completa, serà sempre el record d’un període de temps en que hem estat treballant junts! I amb molt de gust! Moltes gràcies a tots!

Presentació de l'associació Cultural LIVE Barcelona