L'estrena de Raw and Feminine

... Eren les 20, 30 del dijous 1 de Setembre 2016, el dia de l'estrena i tot ja estava preparat...
Bé .. tot, tot,no! ... en realitat ens faltava un actor, que s'havia quedat entrapat en el tràfic.
Quins nervis!
Li agradarà a la gent?, se sentiran bé les veus? Amb qui toparem?

Les mítiques Amigues i voluntàries de l'associació estaven preparades amb tot: la samarreta blanca, el llistat de les reserves, els adhesius... Els actors amb el vestuari, objectes tots preparats.
La gent començava a arribar i el grup s'anava fent més gran cada 5 minuts!
Ayyyy! Esperar es fa tan dur, a vegades!!

Passaven els minuts i semblaven hores i un de nosaltres encara no arribava.
El grup es feia més gran i de cop ell va arribar!
Perdó! M'he quedat atrapat.
Tranquil. No pateixis. Vés a la teva escena, hi ha tot el material preparat! Sort!
Molta merda!

Molta merda es diu "a teatre". Perquè abans la gent anava a teatre amb carrosses i cavalls i si hi havia "molta merda" és que hi havia molts espectadors i l'espectacle anava bé...
Però nosaltres no estem a teatre! Estem a la ciutat!


Tic tac.. tic tac...
Perdó?, quina hora és?
Les 20.50, em contesta un amable senyor assegut a un banc.
La mitja hora més llarga que tots recordarem per sempre, cadascú al seu lloc, amb la seva roba, amb els seus objectes d'escena.

Realment, en aquest cas ens plantegem coses...
que és una escena? On comença i on acaba un espectacle?, que és el que crida l'atenció de la gent?

Si perquè tenim 2 públics, nosaltres! Sí Senyora!!! Tenim un públic que comença amb nosaltres, i tenim el públic que es topa amb nosaltres de plaça en plaça, que ens fa aplaudiments inesperats i ens fa brillar els ulls a tots!

Un projecte que va néixer fa tres anys... Que s'ha anat modificant, que ha crescut i ara té cara. Ara té cares i ulls! Les cares dels actors que s'emocionen i que han treballat per donar vida als personatges i la cara del director que n'ha mogut els fils, que li ha ensenyat a caminar, com si fos un nen petit.

El grup arriba i comença l'estrena! Ara! Ja són les 21!,

Aquí estem, preparats per gaudir de la història, del barri, dels seus carrers i places i del teatre.
Esperem que vosaltres també en pugueu gaudir!

"Al principi era el Caos": de ell van neixer els personatges

Una de les definicions de la paraula " assaig "és:

Operació de prova per a veure si una cosa respon al seu objecte, a la seva destinació

... Assajar.

L'assaig és una prova, doncs, un exercici. 
Però en teatre és molt més.

Per un grup d'actors, assajar vol dir posar en comú molt de si mateixos: a començar des de la presència física (als assajos s'hi ha d'anar!), l'assaig vol dir presenciar hores d'exercicis físics i verbals, en els quals en cada sessió es posa damunt d'una taula tot el que els actors saben i fan i han fet a la llarga del seu recorregut personal. 

Com si allò fos un mercat amb molta roba barrejada, on tothom hi posa lo seu: qui té samarretes colorades, qui porta pantalons curts, qui té un estil vintage, qui porta només roba clàssica... I des de allò han de sortir personatges ben vestits, cadascú segon el seu estil.

Són hores de desconnexió total, on la ment de cadascú només està focalitzada en els personatges que es busquen, en l' espai en què s'assaja, en els companys amb qui es comparteix aquesta experiència. No hi ha espai pels pensaments "normals i corrents" que cada dia i en cada moment tenim al cap: he de fer la compra, l'he de preguntar  a la meva mare, el trobo a faltar, vull deixar de fumar, m'ha agradat tant aquell llibre...

En aquest sentit, la feina de l'actor té molt de merit: quina altra feina et dóna la possibilitat/obligació de desconnectar tant i tan sovint?

A part d'això també hi ha una altra component fonamental en els assajos: es coneix gent nova i la gent es coneix de veritat, perquè no hi ha por a agafar algú per la mà, no hi ha timor en cridar, no hi ha inhibició a l'hora de posar-se al costat d'una altra persona i de mirar-la amb ulls tendres. 

 Efectivament, de cop i volta, formem part d'una família, on hi ha d'haver espai per tothom: qui té set, qui té gana, qui arriba sempre 5 minuts tard i qui arriba sempre un quart d'hora abans.  Les persones viatgen amb els personatges i quan s'arriba a la sala es posen en comú també les nostres vides: qui té fills, qui ha fet el camí de Santiago, qui començarà una gira, qui ha deixat el xicot fa poc temps, qui té la família lluny...

És un moment privilegiat en què sempre hi cap la possibilitat d'obrir-se a l'altre, de fer-se conèixer sota molts punts de vista, i això sí, sota la direcció d'una persona, que ha de saber com fer girar l'energia, que ha de saber conduir el grup cap a una unitat, respectant i valorant les diferències de cadascú.

En definitiva, és un moment preciós i delicat, al que val la pena participar-hi amb totes les millors energies.

Com en la mitologia grega, que comença amb "Al principi era el Caos", des del qual van sortir la terra, la nit, el cel i el mar i amb ells tots els personatges bons i dolents que participen  en la vida, en els assajos passa el mateix: es genera voluntàriament el Caos entre els actors, per poder anar després a buscar els personatges, els fills directe d'aquell mateix caos.